lunes, 10 de noviembre de 2008

Quim Monzó

Quim Monzó, un escriptor català que parla molt ràpid un dia li diuen de anar a fer un discurs a la exposició del llibre a Frankfurt,el discurs el fa en forma de conte que es la seva especialitat,peró dubta de no saber fer-ho bé, del que dir, no sap com fer-ho,peró al final se'n surt.La veritat es que no he llegit res de aquest autor no se cap obra d'ell,ara si,ara ja se que escriu contes.La mena de públic era com important,les seves reaccions són de diversió,que es diverteixen cuan l'escolten,peró la manera no era molt habitual perqué el més normal era que fos un discurs llarg i avorrit,suposo que ha triat aquesta estructura perqué es la que millor que li va i es lógic perqué es la seva especialitat,crec que si que es una bona idea,es una altre manera de fer discursos i s'expressa en claritat encara que a vegades s'entrebanca.
El contingut es com una mena de introducció,nus i desenllaç.Dic que es introducció per la manera que te de començar el discurs, nus quan diu: no sabia per on començar i explica com ha arribat a fer-ho i desenllaç quan diu tot alló del Ramón Llull,el taraballengües de Salvador Dalí,etc...,el disicurs es;clar,expressiu i sobretot sincer.Quim Monzó anomena la literatura catalana en passat,explica que va sorgir de Ramón Llull,dels trobadors,de l'occità,que el català era una llengua rigorosa...;present,anomena autors que ara són desconeguts,peró que ens sonen a tothom o bé a la gran majoria, i el futur no diu res.Els recursos que utilitza són senzills,ho compara amb coses de ara o diu un traballengües per divertí el públic,compara Catalunya amb altres països,crec que el que pretenia l'autor era concentrar l'atenció del públic en el seu discurs,i la veritat que ho ha aconseguit perqué no era avorrit al contràri,a més era graciós i a la gent li agradava.
El discurs m'ha agradat,era senzill i sincer,encara que de vegades no se l'entengués molt bé,no se si compartirien la meva opinió,pero crec que si,es que el discurs no és pesat i a mes ells han estat atens tota l'estona,els futrus oients la veritat que no u se,potse pensen que es pesat,potser pensen que no,potser diuen que es avorrit o divertit no se sap.